En el treball de Jorge Calero "El finançament del sistema educatiu" es demostra, per mitjà de diferents indicadors i estadístiques, que la despesa pública, en base al PIB, ha baixat els darrers anys, tant a l'Estat espanyol, com a Catalunya i sobretot, comparant-ho amb altres països europeus i/o de la OCDE. Però és a Catalunya on es produeix la baixada més important, distanciant-se notablement de la mitjana de l'Estat. Cal tenir en compte que l'aportació del sector privat afecta sensiblement a aquestes dades, donat que escolaritza percentatges rondant al 42% d'alumnes. Dades que vam poder comprovar a la videoconferència que vam mantenir des de la seu de la OCDE a París amb en Francesc Pedró, Director del Centre de Recerca i Innovació Educativa de la OCDE.
En els darrers anys també s'han traspassat moltes competències, en matèria d'educació, de l'Estat a les comunitats autònomes, però segons l'autor, no sempre s'han previst i aportat els recursos econòmics necessaris. Això ha fet que en els últims anys, tal com diuCalero , la relació entre l'Administració central i les comunitats autònomes ha estat caracteritzada per un elevat nivell d'irresponsabilitat fiscal per part de l'Administració de l'Estat.
Jorge Calero mostra també que la despesa educativa privada de les famílies catalanes supera, en conjunt, el doble de la mitjana estatal. Aquesta despesa de les famílies és directament proporcional a la presència de centres privats. D'altra banda, el finançament de beques i ajuts, a Catalunya també presenta un dèficit important. L'autor planteja el finançament per mitjà decontractes-programa , que permeten una major transparència en la utilització de recursos i una millor responsabilitat vers el conjunt de la societat.
De responsabilitat individual i llibertat ens en parla Sen en el seu llibre "Desarrollo i libertat". Per que un individu sigui responsable ha de tenir llibertat, llibertat per poder decidir. Amartya Sen centra el seu treball en la importància del desenvolupament de les potencialitats humanes. S'ha de permetre el desenvolupament d'aquestes capacitats de les persones incrementant les opcions vitals. Aquí fa pensar en les teories de Marx i de Smith, els quals també consideren que la persona ha de ser lliure i plenament responsable dels seus actes.
Sen indica que en la presa de decisions, hi ha elements socials i interpersonals que estan al marge de la utilitat racional. Assenyala que en tot procés d'elecció intervenen preferències que no tenen perquè anar dirigides exclusivament a maximitzar el benefici personal. També planteja que les polítiques econòmiques i socials tenen un efecte directe sobre el benestar humà. Hi ha polítiques econòmiques que tenen efectes positius dins de la lògica de la macroeconomia, però amb efectes molt negatius des del punt de vista del benestar social.
Aquestes teories estan enfrontades amb l'Economia del Benestar Clàssica, basada en el PIB, i capficada en el nivell de benestar individual. Però tenen prou solvència per elles mateixes en evidenciar quelcom que és tant desmesuradament real. Només cal fixar-se en la notícia econòmica d'actualitat: l'estafa financera de Bernard Madoff, per veure com funciona l'economia (global) controlada pels neoliberals.
De fet, Henry Giroux en el seu llibre exposa que el nou capitalisme i cultura empresarial no només debiliten la democràcia en les nostres societats, sinó que també limiten els processos d'aprenentatge i ensenyament de la democràcia en l'àmbit públic escolar. En el seu llibre, Giroux afirma que els conservadors han redefinit el significat i la finalitat de l'escolarització d'acord amb els interessos del capitalisme al menysprear el paper que les escoles poden exercir com esferes públiques democràtiques. No hi ha dubte que aquests canvis estan íntimament relacionats als nous patrons imposats per polítiques neoliberals a través de les quals "allò públic" és desplaçat per "allò privat/governamental"; els "problemes socials" es converteixen en "problemes individuals" i el concepte de "ser ciutadà" es converteix en el de "ser consumidor".
Calero, J. 2004. "El finançament del sistema educatiu" a Bonal, X. Essomba, M. A. i Ferrer, F. Política educativa i igualtat d'oportunitats. Barcelona: Mediterranea. pp. 249-268.
Sen, A. 2000. Desarrollo y libertad. Barcelona: Editorial Planeta. pp. 338-356.
Giroux, H. A. 2003. La inocencia robada: Juventud, multinacionales y política cultural. Madrid: Morata.
