"Els nens són el futur de qualsevol societat. Si vols conèixer el futur d'una societat, mira als ulls dels nens. Si vols mutilar el futur d'una societat, simplement, mutila als nens. La lluita per la supervivència dels nostres fills és la lluita per la supervivència del nostre futur. La quantitat i la qualitat d'aquesta supervivència és la mesura de desenvolupament de la nostra societat"
Ngugi Wa Thiong'o
Moving to the Center: The Struggle for Cultural Freedoms.
El pas de la societat industrial a la societat de la informació ha suposat l'esdeveniment de molts canvis que afecten profundament a tots els sectors del sistema socio-politic-econòmic que ens regeix. Aquests canvis poden ser positius o negatius, n'hi ha de tots els colors, però el més freqüent és que siguin positius per uns (normalment pocs) i negatius per d'altres (habitualment molts).
Les noves (ja no tant) tecnologies de la informació i la comunicació han desplaçat de forma gairebé radical, les maneres de fer que des de temps remots s'han utilitzat. Això però, no només ha afectat al món del treball i la producció, sinó que també ha incidit de forma decisiva en les maneres de fer política i en els factors que mouen l'economia.
Un cop vist que tot ha esdevingut global, puix que tot està connectat de manera instantània, així aquest mateix treball el pot estar veient i editant un amic meu, en aquest mateix moment que l'escric, des de qualsevol lloc del món connectat a la xarxa. De la mateixa manera les empreses, els poders econòmics, polítics i informacionals, així com també el teixit i moviments socials, estan permanentment comunicats.
La Societat Xarxa, com l'anomena M. Castells[1], ens apropa a uns, però n'allunya a d'altres. Produeix grans desnivellaments. Malgrat que molts poden augmentar el seu nivell de participació i també d'augment dels beneficis en disposar de més recursos tècnics i d'obtenció d'informació, aquells que per la seva situació socio-econòmica o geogràfica no tenen accés a les tecnologies actuals, queden exclosos i apartats de la possibilitat de millorar social i econòmicament, quedant cada cop més a prop de la pobresa i perfectament privats del coneixement.
D'altra banda, els poders fàctics, per mitjà dels -sovint subordinats- mitjans de comunicació, exerceixen polítiques destinades a la massificació i a la imposició d'un pensament únic.
Els mitjans de comunicació cada vegada envaeixen més l'espai íntim i familiar i, de forma gairebé ferotge (cada cop és més evident). Com diu H. Giroux[2]:
"intenten robar la innocència dels nens i joves per tal d'incorporar-los ràpidament al mercat de treball i convertir-los en consumidors".
Aquest autor relaciona el triomf de la democràcia i de la cultura liberal amb el triomf del mercat. Reflexiona en torn dels infants i la seva naturalesa, amb la seva característica d'innocència que fa que siguin aliens a la història, al poder, a la societat i a la política i conclou que l'ensenyament i l'aprenentatge ja no serveixen per la millora del món.
La nova cultura empresarial defineix l'ensenyament com a pràctica tècnica i instrumental, en lloc de considerar-lo com un acte polític i moral. Rebutja la transformació de les aules en espais on els futurs ciutadans aprenguin a encarar amb sentit crític la política i els coneixements que s'adquireixen, tant a dins, com a fora de l'escola.
Henry Giroux va utilitzar l'epígraf que encapçala aquest treball per iniciar una discussió sobre la innocència robada, amb les següents preguntes centrals:
Com es relacionen el nou capitalisme i els processos de democràcia en les nostres societats?
Com afecten les noves lògiques del mercat global al benestar de la infantesa?
Com influeixen aquestes en les nostres responsabilitats i intencions com intel·lectuals, mestres i investigadors compromesos a lluitar per forjar una democràcia social?
Crec que són molt bones preguntes per a pensar-hi en profunditat.
[1] Castells, M. 2003. L’Era de la informació: economia, societat i cultura. Barcelona: Editorial UOC.
[2] GIROUX, Henry A. 2003. La inocencia robada: Juventud, multinacionales y política cultural. Madrid: Morata.
[original en anglès: Giroux, Henry. (2000). Stealing innocence: Youth, corporate power, and the
1 comentari:
Bon comentari Pep. Continua en aquesta direcció.
Salutacions cordials,
Òscar
Publica un comentari a l'entrada