N’hi ha prou només amb educació? Eficiència i equitat en l'educació professional i les polítiques de formació per a l'ocupació

Levin i Kelley, parlen de la relació entre l'educació i el treball. Sostenen que el nivell d'educació determina l'accés als llocs de treball amb major sou, però no es pot dir que existeix una relació directa entre el nivell acadèmic i un salari alt. Els autors fan molt d’incís en que hi ha altres factors que també s'han de tenir en compte. Segons ells, els experts en economia consideren que la millora de l'educació condueix a una millora dels beneficis socials i també de l'economia del país, però s’estan oblidant d’altres condicions i factors. Aquests factors els anomenen: “factors complementaris”.

Levin i Kelley posen l'exemple de la indústria NUMMIT als Estats Units, on es varen portar a terme importants canvis estructurals, disminuint les jerarquies i augmentant la participació dels treballadors en les decisions, així com augmentant la durada dels contractes i la formació especialitzada. Amb aquests canvis s’obtingueren resultats molt positius pel que fa a l’augment de la productivitat, però també, de l’estabilitat, satisfacció i salaris dels treballadors. Tanmateix doncs, no tot depèn de l’educació, sinó que les empreses també tenen un paper important per millorar la productivitat i les condicions dels treballadors.

Carnoy parla de les polítiques de formació professional i la formació per a l'ocupació (FPFO) i sosté que aquestes s’han d’adaptar a les característiques del mercat de treball de cada país. Planteja que aconseguir eficiència i equitat és molt complicat ja que, si bé pot promoure el creixement econòmic, és molt difícil distribuir de manera equitativa la inversió dels recursos.

Les FPFO reben en general poca inversió del sector públic – aquí topem amb la teoria de Karl Marx sobre la distribució de la riquesa i veiem com en surt perjudicada l’equitat–. En canvi hi ha un augment d’inversió del sector privat que s’adona de la importància de la formació per augmentar la productivitat i la competitivitat i augmentar també la satisfacció i el benestar dels treballadors.

Carnoy també explica les dificultats d'accés a FPFO dels grups ètnics minoritaris, o dels joves que no han obtingut un graduat escolar. Això els crea grans dificultats d’accés a l'ocupació i encara més als llocs qualificats i ben remunerats.

En el seu llibre La inocencia robada: Juventud, multinacionales y política cultural, Giroux afirma que els conservadors han redefinit el significat i la finalitat de l'escolarització d'acord amb els interessos del capitalisme al menysprear el paper que les escoles poden exercir com esferes públiques democràtiques. Sens dubte aquests canvis estan íntimament relacionats amb els nous patrons imposats per polítiques neoliberals a través de les quals allò que és públic és desplaçat per allò que és privat. Per Giroux el nou capitalisme i la cultura empresarial no només debiliten la democràcia en les nostres societats, sinó que també limiten els processos d'aprenentatge i ensenyament de la democràcia en l'àmbit públic escolar. Per tant, Giroux ens transmet un missatge d'alerta en contra d'un capitalisme que intenta destruir la democràcia. D'aquí que la infància i l'escola serveixin com camps de combat on es posa en joc el futur democràtic de la nació nord-americana i on la cultura empresarial inculca, o més aviat imposa, els seus nous valors sobre l'àmbit d’allò que és públic.

Levin, H. i Kelley, C. 1996. "¿Basta sólo con educación?" a Oroval, E. Economía de la educación. Barcelona: Ariel. pp. 183-208.

Carnoy, M. 1996. "Eficiencia y equidad en la formación profesional y en las políticas de formación para la ocupación" a Oroval, E. Economía de la educación. Barcelona: Ariel. pp. 133-160.

Giroux, H. A. 2003. La inocencia robada: Juventud, multinacionales y política cultural. Madrid: Morata.

La riquesa de les nacions. On som en l'economia de l'educació?

Adam Smith va tenir una gran visió de futur i ja fa més de 230 anys va adonar-se de la riquesa que suposava la formació de les persones, tant per a elles mateixes, com per al conjunt de la societat. Així doncs, hi ha certa relació entre el nivell d'estudis i les possibilitats professionals amb millors condicions laborals i econòmiques. Malgrat que hi ha bastants casos que més aviat demostren el contrari, en aquest segment trobaríem principalment emprenedors, per tant no estaríem parlant de treballadors contractats, la gran majoria de treballadors estan subjectes a les teories econòmiques avançades de Smith.

Per a Smith la riquesa d'una nació no és ni l'or ni la plata, sinó el treball acumulat. Ja aleshores tenia molt present els termes eficàcia i eficiència, valorava molt la llibertat i a més considerava que l'economia ha de tenir un alt grau de moral, sense la qual es podrien cometre moltes injustícies, com de fet veiem que passa cada dia. Així també, era un opositor als monopolis. Va fer la primera teoria de preus distingint els conceptes: Valor d'ús i Valor de canvi.

Actualment els estudis més recents ens demostren que la teoria de Smith continua essent vigent. Així ho hem pogut comprovar a classe amb les gràfiques que hem observat darrerament i que demostren que a més nivell d'estudis es gaudeix de més bones condicions econòmiques i laborals.

En el seu llibre sobre l'estat de l'economia de l'educació, Mark Blaug explica que l’educació contribueix al creixement econòmic, malgrat no ser un factor decisiu, és un factor facilitador d’aquest procés de creixement. Blaug fa patent, a més a més, la funció socialitzadora de l’educació. D'aquí que relacioni directament el sistema educatiu amb el sistema capitalista, aquest últim es nodreix justament del primer, cosa que fa que des de l'inici el sistema educatiu sigui una fàbrica de futurs productors.

Blaug assenyala també que els títols i resultats acadèmics no són fonamentals per accedir a determinats llocs de treball, simplement són un filtre inicial, doncs a part d'això, hi ha molts altres factors que poden tenir tanta o més importància a l'hora de fer la selecció del personal. Aquests factors o qualitats poden ser, entre d'altres: experiència laboral, aptituds personals, la pròpia personalitat, la capacitat de dirigir grups, la capacitat de resolució de conflictes. Encara que Blaug explica que per a determinades tasques comptaran més la destresa manual o el coneixement cognitiu.

Pel que fa als temes d'aquests dos llibres Henry Giroux ens explica que l'escola ha de donar el màxim d'oportunitats a tots els individus. Ha d'incidir encara més en l'atenció als col·lectius desafavorits, immigrants, famílies desestabilitzades, per tal d'evitar que es produeixin distàncies massa llargues entre les maneres de viure d'uns i altres.

Giroux diu que cal una educació inclusiva, que no ha d'estar condicionada pels valors de mercat. Tampoc veu l'adquisició de coneixements com allò més important de l'educació, doncs no és garantia de res. En aquest sentit són més importants les habilitats socials i cognitives, les quals sovint són molt poc tractades a l'escola, de la mateixa manera que tampoc es tracta massa en profunditat el tema de la moral del que Smith era invocador. La moral, l'esperit crític, la capacitat de presa de decisions, són elements realment necessaris per poder tenir una ciutadania sensata i equilibrada que aporti al conjunt de la societat el màxim d'eficiència i equitat que possibiliti aquella autèntica riquesa de les nacions.

Smith, A. 2001 (p.o. 1776). La riqueza de las naciones. Madrid: Alianza. pp. 152-157.

Blaug, M. 1983. ¿Dónde estamos en la economía de la educación? a Oroval, E. Economía de la educación. Barcelona: Ariel. pp. 17-37.

La universitat, una fàbrica d’aturats?

El treball de A. Miguel i J. Martín Moreno fou publicat l’any 1979[1], d’això ja fa gairebé trenta anys, basant-se en dades dels anys setanta, per tant, ja en fa gairebé quaranta. Cal imaginar que unes dades tant llunyanes poc poden reflectir l’estat actual d’aquesta qüestió.

Des d’inicis dels anys setanta el nombre d’estudiants ha augmentat degut a la democratització de l’escola, d’una banda i, també, a l’increment de les matriculacions per part de les noies.

Des d’aleshores ha plogut molt i moltes coses han canviat, una mostra d’això pot ser la manca de metges que patim en aquest moment, especialment a les comarques gironines on aproximadament un 25% dels facultatius són estrangers, principalment vinguts de països sud-americans. Això no obstant, les dades ens indiquen que actualment encara es produeixen percentatges elevats de treballs -sobre qualificats- que voregen el 22%, és a dir, titulats universitaris que realitzen feines que no necessiten el seu nivell d’estudis.

Actualment a Espanya un 39% dels joves d’entre 24 i 35 anys tenen un títol universitari o estudis de grau superior, això fa que l’economia del país, el model econòmic, no pot absorbir aquest volum de titulats. Així doncs, de la mateixa manera que passava als anys setanta, el sistema no pot assegurar la inclusió al món laboral de tots els universitaris. Una diferència important, però, és que als 70s aquest fenomen produïa atur entre els titulats, en canvi actualment no parlem tant d’atur, com de la realització de feines per sota del nivell acadèmic.

Segons l’informe anual de l’OCDE (Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) d’enguany (setembre 2008) un 78% dels titulats treballen en una feina adient a la formació, un 20% té un càrrec mig qualificat i un 2% fan feines que no necessiten cap titulació.

En termes econòmics, la diferència salarial generada pel major nivell de formació, en els estudis universitaris ha baixat 17 punts. Des del 1997 la prima d’ingressos derivada del nivell de formació ha anat baixant, així el 97 els llicenciats universitaris guanyaven un 49% més que els treballadors amb estudis de batxillerat o FP, quan ara, en canvi, només guanyen un 32% més.

Malgrat totes aquestes consideracions podem constatar que a més alt nivell d'estudis, més possibilitats de tenir una feina adient i més possibilitats de tenir millors prestacions econòmiques i laborals. És a dir: estudiar és rendible

Caldrà però, tenir encara un altre factor en compte: no podem oblidar l'adaptació a les noves tecnologies, doncs el fet de dominar-les o no, pot ser factor d'exclusió. Així doncs, cal que es posi molt d'èmfasi en l'aprenentatge de les TIC, i això a tots els nivells de l'educació, és a dir: la infantil, primària, secundaria, universitària i la formació permanent de totes les persones. Manuel Castells ens ho explica clarament i ho ha demostrat estadísticament[2]. La xarxa és un instrument clar d'autonomia. També és un instrument d'interacció, per la qual cosa, els seus efectes dinamitzadors per a les institucions, organitzacions i empreses, només poden manifestar-se en la mesura en que aquestes entitats es constitueixen en xarxa cooperativa.

Pel que fa a l'escola, l'ús d'internet és encara molt petit i caldria potenciar-lo molt més, canviant la manera d'ensenyar i d'organitzar l'escola. Tal com diu Henry Giroux[3], l'ensenyament i l'aprenentatge ja no responen a un programa de millora de la vida de tots. L’aïllament de l’escola, contínuament superada pel que succeeix “a fora”, corre paral·lel a les exigències actuals i a la saturació d’activitats que estan darrere de la carrera professional i a la desvinculació de la vida cívica dels educadors, sovint, atabalats i desviats del seu compromís d’origen.

Internet demana una formació important, doncs, tal com diu Castells, no pot haver una xarxa on col·laborin i participin tant, altament educats, com analfabets, perquè aleshores la xarxa es trenca. En un món interactiu i visual on els nostres nens i joves ja hi estan ficats de ple, potser es podria combatre l'abandonament escolar provocat per una educació rígida i repetitiva, per mitjà de les pròpies tecnologies i entrant de veritat al món de la informació i la comunicació.

---

[1] Miguel, A. i Martín Moreno, J. 1979. Universidad, fábrica de parados: Informe sociológico sobre las necesidades de Graduados universitarios en España y sus perspectivas de empleo. Barcelona: Vicens Vives.

[2] Roda de premsa de la professora Imma Tubella i el professor Manuel Castells, oferta als mitjans de comunicació per la presentació del Projecte Internet Catalunya. 25 de juny del 2007
http://www.youtube.com/watch?v=DxyiuXKyfEE

[3] GIROUX, Henry A. 2003. La inocencia robada: Juventud, multinacionales y política cultural. Madrid: Morata.