Adam Smith va tenir una gran visió de futur i ja fa més de 230 anys va adonar-se de la riquesa que suposava la formació de les persones, tant per a elles mateixes, com per al conjunt de la societat. Així doncs, hi ha certa relació entre el nivell d'estudis i les possibilitats professionals amb millors condicions laborals i econòmiques. Malgrat que hi ha bastants casos que més aviat demostren el contrari, en aquest segment trobaríem principalment emprenedors, per tant no estaríem parlant de treballadors contractats, la gran majoria de treballadors estan subjectes a les teories econòmiques avançades de Smith.
Per a Smith la riquesa d'una nació no és ni l'or ni la plata, sinó el treball acumulat. Ja aleshores tenia molt present els termes eficàcia i eficiència, valorava molt la llibertat i a més considerava que l'economia ha de tenir un alt grau de moral, sense la qual es podrien cometre moltes injustícies, com de fet veiem que passa cada dia. Així també, era un opositor als monopolis. Va fer la primera teoria de preus distingint els conceptes: Valor d'ús i Valor de canvi.
Actualment els estudis més recents ens demostren que la teoria de Smith continua essent vigent. Així ho hem pogut comprovar a classe amb les gràfiques que hem observat darrerament i que demostren que a més nivell d'estudis es gaudeix de més bones condicions econòmiques i laborals.
En el seu llibre sobre l'estat de l'economia de l'educació, Mark Blaug explica que l’educació contribueix al creixement econòmic, malgrat no ser un factor decisiu, és un factor facilitador d’aquest procés de creixement. Blaug fa patent, a més a més, la funció socialitzadora de l’educació. D'aquí que relacioni directament el sistema educatiu amb el sistema capitalista, aquest últim es nodreix justament del primer, cosa que fa que des de l'inici el sistema educatiu sigui una fàbrica de futurs productors.
Blaug assenyala també que els títols i resultats acadèmics no són fonamentals per accedir a determinats llocs de treball, simplement són un filtre inicial, doncs a part d'això, hi ha molts altres factors que poden tenir tanta o més importància a l'hora de fer la selecció del personal. Aquests factors o qualitats poden ser, entre d'altres: experiència laboral, aptituds personals, la pròpia personalitat, la capacitat de dirigir grups, la capacitat de resolució de conflictes. Encara que Blaug explica que per a determinades tasques comptaran més la destresa manual o el coneixement cognitiu.
Pel que fa als temes d'aquests dos llibres Henry Giroux ens explica que l'escola ha de donar el màxim d'oportunitats a tots els individus. Ha d'incidir encara més en l'atenció als col·lectius desafavorits, immigrants, famílies desestabilitzades, per tal d'evitar que es produeixin distàncies massa llargues entre les maneres de viure d'uns i altres.
Giroux diu que cal una educació inclusiva, que no ha d'estar condicionada pels valors de mercat. Tampoc veu l'adquisició de coneixements com allò més important de l'educació, doncs no és garantia de res. En aquest sentit són més importants les habilitats socials i cognitives, les quals sovint són molt poc tractades a l'escola, de la mateixa manera que tampoc es tracta massa en profunditat el tema de la moral del que Smith era invocador. La moral, l'esperit crític, la capacitat de presa de decisions, són elements realment necessaris per poder tenir una ciutadania sensata i equilibrada que aporti al conjunt de la societat el màxim d'eficiència i equitat que possibiliti aquella autèntica riquesa de les nacions.
Per a Smith la riquesa d'una nació no és ni l'or ni la plata, sinó el treball acumulat. Ja aleshores tenia molt present els termes eficàcia i eficiència, valorava molt la llibertat i a més considerava que l'economia ha de tenir un alt grau de moral, sense la qual es podrien cometre moltes injustícies, com de fet veiem que passa cada dia. Així també, era un opositor als monopolis. Va fer la primera teoria de preus distingint els conceptes: Valor d'ús i Valor de canvi.
Actualment els estudis més recents ens demostren que la teoria de Smith continua essent vigent. Així ho hem pogut comprovar a classe amb les gràfiques que hem observat darrerament i que demostren que a més nivell d'estudis es gaudeix de més bones condicions econòmiques i laborals.
En el seu llibre sobre l'estat de l'economia de l'educació, Mark Blaug explica que l’educació contribueix al creixement econòmic, malgrat no ser un factor decisiu, és un factor facilitador d’aquest procés de creixement. Blaug fa patent, a més a més, la funció socialitzadora de l’educació. D'aquí que relacioni directament el sistema educatiu amb el sistema capitalista, aquest últim es nodreix justament del primer, cosa que fa que des de l'inici el sistema educatiu sigui una fàbrica de futurs productors.
Blaug assenyala també que els títols i resultats acadèmics no són fonamentals per accedir a determinats llocs de treball, simplement són un filtre inicial, doncs a part d'això, hi ha molts altres factors que poden tenir tanta o més importància a l'hora de fer la selecció del personal. Aquests factors o qualitats poden ser, entre d'altres: experiència laboral, aptituds personals, la pròpia personalitat, la capacitat de dirigir grups, la capacitat de resolució de conflictes. Encara que Blaug explica que per a determinades tasques comptaran més la destresa manual o el coneixement cognitiu.
Pel que fa als temes d'aquests dos llibres Henry Giroux ens explica que l'escola ha de donar el màxim d'oportunitats a tots els individus. Ha d'incidir encara més en l'atenció als col·lectius desafavorits, immigrants, famílies desestabilitzades, per tal d'evitar que es produeixin distàncies massa llargues entre les maneres de viure d'uns i altres.
Giroux diu que cal una educació inclusiva, que no ha d'estar condicionada pels valors de mercat. Tampoc veu l'adquisició de coneixements com allò més important de l'educació, doncs no és garantia de res. En aquest sentit són més importants les habilitats socials i cognitives, les quals sovint són molt poc tractades a l'escola, de la mateixa manera que tampoc es tracta massa en profunditat el tema de la moral del que Smith era invocador. La moral, l'esperit crític, la capacitat de presa de decisions, són elements realment necessaris per poder tenir una ciutadania sensata i equilibrada que aporti al conjunt de la societat el màxim d'eficiència i equitat que possibiliti aquella autèntica riquesa de les nacions.
Smith, A. 2001 (p.o. 1776). La riqueza de las naciones. Madrid: Alianza. pp. 152-157.
Blaug, M. 1983. ¿Dónde estamos en la economía de la educación? a Oroval, E. Economía de la educación. Barcelona: Ariel. pp. 17-37.
1 comentari:
Molt bon comentari Pep.
Òscar
Publica un comentari a l'entrada