El finançament del sistema educatiu i La llibertat individual com a compromís social

En el treball de Jorge Calero "El finançament del sistema educatiu" es demostra, per mitjà de diferents indicadors i estadístiques, que la despesa pública, en base al PIB, ha baixat els darrers anys, tant a l'Estat espanyol, com a Catalunya i sobretot, comparant-ho amb altres països europeus i/o de la OCDE. Però és a Catalunya on es produeix la baixada més important, distanciant-se notablement de la mitjana de l'Estat. Cal tenir en compte que l'aportació del sector privat afecta sensiblement a aquestes dades, donat que escolaritza percentatges rondant al 42% d'alumnes. Dades que vam poder comprovar a la videoconferència que vam mantenir des de la seu de la OCDE a París amb en Francesc Pedró, Director del Centre de Recerca i Innovació Educativa de la OCDE.

En els darrers anys també s'han traspassat moltes competències, en matèria d'educació, de l'Estat a les comunitats autònomes, però segons l'autor, no sempre s'han previst i aportat els recursos econòmics necessaris. Això ha fet que en els últims anys, tal com diuCalero , la relació entre l'Administració central i les comunitats autònomes ha estat caracteritzada per un elevat nivell d'irresponsabilitat fiscal per part de l'Administració de l'Estat.

Jorge Calero mostra també que la despesa educativa privada de les famílies catalanes supera, en conjunt, el doble de la mitjana estatal. Aquesta despesa de les famílies és directament proporcional a la presència de centres privats. D'altra banda, el finançament de beques i ajuts, a Catalunya també presenta un dèficit important. L'autor planteja el finançament per mitjà decontractes-programa , que permeten una major transparència en la utilització de recursos i una millor responsabilitat vers el conjunt de la societat.

De responsabilitat individual i llibertat ens en parla Sen en el seu llibre "Desarrollo i libertat". Per que un individu sigui responsable ha de tenir llibertat, llibertat per poder decidir. Amartya Sen centra el seu treball en la importància del desenvolupament de les potencialitats humanes. S'ha de permetre el desenvolupament d'aquestes capacitats de les persones incrementant les opcions vitals. Aquí fa pensar en les teories de Marx i de Smith, els quals també consideren que la persona ha de ser lliure i plenament responsable dels seus actes.

Sen indica que en la presa de decisions, hi ha elements socials i interpersonals que estan al marge de la utilitat racional. Assenyala que en tot procés d'elecció intervenen preferències que no tenen perquè anar dirigides exclusivament a maximitzar el benefici personal. També planteja que les polítiques econòmiques i socials tenen un efecte directe sobre el benestar humà. Hi ha polítiques econòmiques que tenen efectes positius dins de la lògica de la macroeconomia, però amb efectes molt negatius des del punt de vista del benestar social.

Aquestes teories estan enfrontades amb l'Economia del Benestar Clàssica, basada en el PIB, i capficada en el nivell de benestar individual. Però tenen prou solvència per elles mateixes en evidenciar quelcom que és tant desmesuradament real. Només cal fixar-se en la notícia econòmica d'actualitat: l'estafa financera de Bernard Madoff, per veure com funciona l'economia (global) controlada pels neoliberals.

De fet, Henry Giroux en el seu llibre exposa que el nou capitalisme i cultura empresarial no només debiliten la democràcia en les nostres societats, sinó que també limiten els processos d'aprenentatge i ensenyament de la democràcia en l'àmbit públic escolar. En el seu llibre, Giroux afirma que els conservadors han redefinit el significat i la finalitat de l'escolarització d'acord amb els interessos del capitalisme al menysprear el paper que les escoles poden exercir com esferes públiques democràtiques. No hi ha dubte que aquests canvis estan íntimament relacionats als nous patrons imposats per polítiques neoliberals a través de les quals "allò públic" és desplaçat per "allò privat/governamental"; els "problemes socials" es converteixen en "problemes individuals" i el concepte de "ser ciutadà" es converteix en el de "ser consumidor".

Calero, J. 2004. "El finançament del sistema educatiu" a Bonal, X. Essomba, M. A. i Ferrer, F. Política educativa i igualtat d'oportunitats. Barcelona: Mediterranea. pp. 249-268.

Sen, A. 2000. Desarrollo y libertad. Barcelona: Editorial Planeta. pp. 338-356.

Giroux, H. A. 2003. La inocencia robada: Juventud, multinacionales y política cultural. Madrid: Morata.

N’hi ha prou només amb educació? Eficiència i equitat en l'educació professional i les polítiques de formació per a l'ocupació

Levin i Kelley, parlen de la relació entre l'educació i el treball. Sostenen que el nivell d'educació determina l'accés als llocs de treball amb major sou, però no es pot dir que existeix una relació directa entre el nivell acadèmic i un salari alt. Els autors fan molt d’incís en que hi ha altres factors que també s'han de tenir en compte. Segons ells, els experts en economia consideren que la millora de l'educació condueix a una millora dels beneficis socials i també de l'economia del país, però s’estan oblidant d’altres condicions i factors. Aquests factors els anomenen: “factors complementaris”.

Levin i Kelley posen l'exemple de la indústria NUMMIT als Estats Units, on es varen portar a terme importants canvis estructurals, disminuint les jerarquies i augmentant la participació dels treballadors en les decisions, així com augmentant la durada dels contractes i la formació especialitzada. Amb aquests canvis s’obtingueren resultats molt positius pel que fa a l’augment de la productivitat, però també, de l’estabilitat, satisfacció i salaris dels treballadors. Tanmateix doncs, no tot depèn de l’educació, sinó que les empreses també tenen un paper important per millorar la productivitat i les condicions dels treballadors.

Carnoy parla de les polítiques de formació professional i la formació per a l'ocupació (FPFO) i sosté que aquestes s’han d’adaptar a les característiques del mercat de treball de cada país. Planteja que aconseguir eficiència i equitat és molt complicat ja que, si bé pot promoure el creixement econòmic, és molt difícil distribuir de manera equitativa la inversió dels recursos.

Les FPFO reben en general poca inversió del sector públic – aquí topem amb la teoria de Karl Marx sobre la distribució de la riquesa i veiem com en surt perjudicada l’equitat–. En canvi hi ha un augment d’inversió del sector privat que s’adona de la importància de la formació per augmentar la productivitat i la competitivitat i augmentar també la satisfacció i el benestar dels treballadors.

Carnoy també explica les dificultats d'accés a FPFO dels grups ètnics minoritaris, o dels joves que no han obtingut un graduat escolar. Això els crea grans dificultats d’accés a l'ocupació i encara més als llocs qualificats i ben remunerats.

En el seu llibre La inocencia robada: Juventud, multinacionales y política cultural, Giroux afirma que els conservadors han redefinit el significat i la finalitat de l'escolarització d'acord amb els interessos del capitalisme al menysprear el paper que les escoles poden exercir com esferes públiques democràtiques. Sens dubte aquests canvis estan íntimament relacionats amb els nous patrons imposats per polítiques neoliberals a través de les quals allò que és públic és desplaçat per allò que és privat. Per Giroux el nou capitalisme i la cultura empresarial no només debiliten la democràcia en les nostres societats, sinó que també limiten els processos d'aprenentatge i ensenyament de la democràcia en l'àmbit públic escolar. Per tant, Giroux ens transmet un missatge d'alerta en contra d'un capitalisme que intenta destruir la democràcia. D'aquí que la infància i l'escola serveixin com camps de combat on es posa en joc el futur democràtic de la nació nord-americana i on la cultura empresarial inculca, o més aviat imposa, els seus nous valors sobre l'àmbit d’allò que és públic.

Levin, H. i Kelley, C. 1996. "¿Basta sólo con educación?" a Oroval, E. Economía de la educación. Barcelona: Ariel. pp. 183-208.

Carnoy, M. 1996. "Eficiencia y equidad en la formación profesional y en las políticas de formación para la ocupación" a Oroval, E. Economía de la educación. Barcelona: Ariel. pp. 133-160.

Giroux, H. A. 2003. La inocencia robada: Juventud, multinacionales y política cultural. Madrid: Morata.

La riquesa de les nacions. On som en l'economia de l'educació?

Adam Smith va tenir una gran visió de futur i ja fa més de 230 anys va adonar-se de la riquesa que suposava la formació de les persones, tant per a elles mateixes, com per al conjunt de la societat. Així doncs, hi ha certa relació entre el nivell d'estudis i les possibilitats professionals amb millors condicions laborals i econòmiques. Malgrat que hi ha bastants casos que més aviat demostren el contrari, en aquest segment trobaríem principalment emprenedors, per tant no estaríem parlant de treballadors contractats, la gran majoria de treballadors estan subjectes a les teories econòmiques avançades de Smith.

Per a Smith la riquesa d'una nació no és ni l'or ni la plata, sinó el treball acumulat. Ja aleshores tenia molt present els termes eficàcia i eficiència, valorava molt la llibertat i a més considerava que l'economia ha de tenir un alt grau de moral, sense la qual es podrien cometre moltes injustícies, com de fet veiem que passa cada dia. Així també, era un opositor als monopolis. Va fer la primera teoria de preus distingint els conceptes: Valor d'ús i Valor de canvi.

Actualment els estudis més recents ens demostren que la teoria de Smith continua essent vigent. Així ho hem pogut comprovar a classe amb les gràfiques que hem observat darrerament i que demostren que a més nivell d'estudis es gaudeix de més bones condicions econòmiques i laborals.

En el seu llibre sobre l'estat de l'economia de l'educació, Mark Blaug explica que l’educació contribueix al creixement econòmic, malgrat no ser un factor decisiu, és un factor facilitador d’aquest procés de creixement. Blaug fa patent, a més a més, la funció socialitzadora de l’educació. D'aquí que relacioni directament el sistema educatiu amb el sistema capitalista, aquest últim es nodreix justament del primer, cosa que fa que des de l'inici el sistema educatiu sigui una fàbrica de futurs productors.

Blaug assenyala també que els títols i resultats acadèmics no són fonamentals per accedir a determinats llocs de treball, simplement són un filtre inicial, doncs a part d'això, hi ha molts altres factors que poden tenir tanta o més importància a l'hora de fer la selecció del personal. Aquests factors o qualitats poden ser, entre d'altres: experiència laboral, aptituds personals, la pròpia personalitat, la capacitat de dirigir grups, la capacitat de resolució de conflictes. Encara que Blaug explica que per a determinades tasques comptaran més la destresa manual o el coneixement cognitiu.

Pel que fa als temes d'aquests dos llibres Henry Giroux ens explica que l'escola ha de donar el màxim d'oportunitats a tots els individus. Ha d'incidir encara més en l'atenció als col·lectius desafavorits, immigrants, famílies desestabilitzades, per tal d'evitar que es produeixin distàncies massa llargues entre les maneres de viure d'uns i altres.

Giroux diu que cal una educació inclusiva, que no ha d'estar condicionada pels valors de mercat. Tampoc veu l'adquisició de coneixements com allò més important de l'educació, doncs no és garantia de res. En aquest sentit són més importants les habilitats socials i cognitives, les quals sovint són molt poc tractades a l'escola, de la mateixa manera que tampoc es tracta massa en profunditat el tema de la moral del que Smith era invocador. La moral, l'esperit crític, la capacitat de presa de decisions, són elements realment necessaris per poder tenir una ciutadania sensata i equilibrada que aporti al conjunt de la societat el màxim d'eficiència i equitat que possibiliti aquella autèntica riquesa de les nacions.

Smith, A. 2001 (p.o. 1776). La riqueza de las naciones. Madrid: Alianza. pp. 152-157.

Blaug, M. 1983. ¿Dónde estamos en la economía de la educación? a Oroval, E. Economía de la educación. Barcelona: Ariel. pp. 17-37.

La universitat, una fàbrica d’aturats?

El treball de A. Miguel i J. Martín Moreno fou publicat l’any 1979[1], d’això ja fa gairebé trenta anys, basant-se en dades dels anys setanta, per tant, ja en fa gairebé quaranta. Cal imaginar que unes dades tant llunyanes poc poden reflectir l’estat actual d’aquesta qüestió.

Des d’inicis dels anys setanta el nombre d’estudiants ha augmentat degut a la democratització de l’escola, d’una banda i, també, a l’increment de les matriculacions per part de les noies.

Des d’aleshores ha plogut molt i moltes coses han canviat, una mostra d’això pot ser la manca de metges que patim en aquest moment, especialment a les comarques gironines on aproximadament un 25% dels facultatius són estrangers, principalment vinguts de països sud-americans. Això no obstant, les dades ens indiquen que actualment encara es produeixen percentatges elevats de treballs -sobre qualificats- que voregen el 22%, és a dir, titulats universitaris que realitzen feines que no necessiten el seu nivell d’estudis.

Actualment a Espanya un 39% dels joves d’entre 24 i 35 anys tenen un títol universitari o estudis de grau superior, això fa que l’economia del país, el model econòmic, no pot absorbir aquest volum de titulats. Així doncs, de la mateixa manera que passava als anys setanta, el sistema no pot assegurar la inclusió al món laboral de tots els universitaris. Una diferència important, però, és que als 70s aquest fenomen produïa atur entre els titulats, en canvi actualment no parlem tant d’atur, com de la realització de feines per sota del nivell acadèmic.

Segons l’informe anual de l’OCDE (Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) d’enguany (setembre 2008) un 78% dels titulats treballen en una feina adient a la formació, un 20% té un càrrec mig qualificat i un 2% fan feines que no necessiten cap titulació.

En termes econòmics, la diferència salarial generada pel major nivell de formació, en els estudis universitaris ha baixat 17 punts. Des del 1997 la prima d’ingressos derivada del nivell de formació ha anat baixant, així el 97 els llicenciats universitaris guanyaven un 49% més que els treballadors amb estudis de batxillerat o FP, quan ara, en canvi, només guanyen un 32% més.

Malgrat totes aquestes consideracions podem constatar que a més alt nivell d'estudis, més possibilitats de tenir una feina adient i més possibilitats de tenir millors prestacions econòmiques i laborals. És a dir: estudiar és rendible

Caldrà però, tenir encara un altre factor en compte: no podem oblidar l'adaptació a les noves tecnologies, doncs el fet de dominar-les o no, pot ser factor d'exclusió. Així doncs, cal que es posi molt d'èmfasi en l'aprenentatge de les TIC, i això a tots els nivells de l'educació, és a dir: la infantil, primària, secundaria, universitària i la formació permanent de totes les persones. Manuel Castells ens ho explica clarament i ho ha demostrat estadísticament[2]. La xarxa és un instrument clar d'autonomia. També és un instrument d'interacció, per la qual cosa, els seus efectes dinamitzadors per a les institucions, organitzacions i empreses, només poden manifestar-se en la mesura en que aquestes entitats es constitueixen en xarxa cooperativa.

Pel que fa a l'escola, l'ús d'internet és encara molt petit i caldria potenciar-lo molt més, canviant la manera d'ensenyar i d'organitzar l'escola. Tal com diu Henry Giroux[3], l'ensenyament i l'aprenentatge ja no responen a un programa de millora de la vida de tots. L’aïllament de l’escola, contínuament superada pel que succeeix “a fora”, corre paral·lel a les exigències actuals i a la saturació d’activitats que estan darrere de la carrera professional i a la desvinculació de la vida cívica dels educadors, sovint, atabalats i desviats del seu compromís d’origen.

Internet demana una formació important, doncs, tal com diu Castells, no pot haver una xarxa on col·laborin i participin tant, altament educats, com analfabets, perquè aleshores la xarxa es trenca. En un món interactiu i visual on els nostres nens i joves ja hi estan ficats de ple, potser es podria combatre l'abandonament escolar provocat per una educació rígida i repetitiva, per mitjà de les pròpies tecnologies i entrant de veritat al món de la informació i la comunicació.

---

[1] Miguel, A. i Martín Moreno, J. 1979. Universidad, fábrica de parados: Informe sociológico sobre las necesidades de Graduados universitarios en España y sus perspectivas de empleo. Barcelona: Vicens Vives.

[2] Roda de premsa de la professora Imma Tubella i el professor Manuel Castells, oferta als mitjans de comunicació per la presentació del Projecte Internet Catalunya. 25 de juny del 2007
http://www.youtube.com/watch?v=DxyiuXKyfEE

[3] GIROUX, Henry A. 2003. La inocencia robada: Juventud, multinacionales y política cultural. Madrid: Morata.

Comentari dels articles de M. Castells amalgamat amb idees del llibre "La innocència robada" de Giroux i amanit amb aportacions del professor

"Els nens són el futur de qualsevol societat. Si vols conèixer el futur d'una societat, mira als ulls dels nens. Si vols mutilar el futur d'una societat, simplement, mutila als nens. La lluita per la supervivència dels nostres fills és la lluita per la supervivència del nostre futur. La quantitat i la qualitat d'aquesta supervivència és la mesura de desenvolupament de la nostra societat"

Ngugi Wa Thiong'o

Moving to the Center: The Struggle for Cultural Freedoms.

El pas de la societat industrial a la societat de la informació ha suposat l'esdeveniment de molts canvis que afecten profundament a tots els sectors del sistema socio-politic-econòmic que ens regeix. Aquests canvis poden ser positius o negatius, n'hi ha de tots els colors, però el més freqüent és que siguin positius per uns (normalment pocs) i negatius per d'altres (habitualment molts).

Les noves (ja no tant) tecnologies de la informació i la comunicació han desplaçat de forma gairebé radical, les maneres de fer que des de temps remots s'han utilitzat. Això però, no només ha afectat al món del treball i la producció, sinó que també ha incidit de forma decisiva en les maneres de fer política i en els factors que mouen l'economia.

Un cop vist que tot ha esdevingut global, puix que tot està connectat de manera instantània, així aquest mateix treball el pot estar veient i editant un amic meu, en aquest mateix moment que l'escric, des de qualsevol lloc del món connectat a la xarxa. De la mateixa manera les empreses, els poders econòmics, polítics i informacionals, així com també el teixit i moviments socials, estan permanentment comunicats.

La Societat Xarxa, com l'anomena M. Castells[1], ens apropa a uns, però n'allunya a d'altres. Produeix grans desnivellaments. Malgrat que molts poden augmentar el seu nivell de participació i també d'augment dels beneficis en disposar de més recursos tècnics i d'obtenció d'informació, aquells que per la seva situació socio-econòmica o geogràfica no tenen accés a les tecnologies actuals, queden exclosos i apartats de la possibilitat de millorar social i econòmicament, quedant cada cop més a prop de la pobresa i perfectament privats del coneixement.

D'altra banda, els poders fàctics, per mitjà dels -sovint subordinats- mitjans de comunicació, exerceixen polítiques destinades a la massificació i a la imposició d'un pensament únic.

Els mitjans de comunicació cada vegada envaeixen més l'espai íntim i familiar i, de forma gairebé ferotge (cada cop és més evident). Com diu H. Giroux[2]:

"intenten robar la innocència dels nens i joves per tal d'incorporar-los ràpidament al mercat de treball i convertir-los en consumidors".

Aquest autor relaciona el triomf de la democràcia i de la cultura liberal amb el triomf del mercat. Reflexiona en torn dels infants i la seva naturalesa, amb la seva característica d'innocència que fa que siguin aliens a la història, al poder, a la societat i a la política i conclou que l'ensenyament i l'aprenentatge ja no serveixen per la millora del món.

La nova cultura empresarial defineix l'ensenyament com a pràctica tècnica i instrumental, en lloc de considerar-lo com un acte polític i moral. Rebutja la transformació de les aules en espais on els futurs ciutadans aprenguin a encarar amb sentit crític la política i els coneixements que s'adquireixen, tant a dins, com a fora de l'escola.

Henry Giroux va utilitzar l'epígraf que encapçala aquest treball per iniciar una discussió sobre la innocència robada, amb les següents preguntes centrals:

Com es relacionen el nou capitalisme i els processos de democràcia en les nostres societats?

Com afecten les noves lògiques del mercat global al benestar de la infantesa?

Com influeixen aquestes en les nostres responsabilitats i intencions com intel·lectuals, mestres i investigadors compromesos a lluitar per forjar una democràcia social?

Crec que són molt bones preguntes per a pensar-hi en profunditat.

---

[1] Castells, M. 2003. L’Era de la informació: economia, societat i cultura. Barcelona: Editorial UOC.

[2] GIROUX, Henry A. 2003. La inocencia robada: Juventud, multinacionales y política cultural. Madrid: Morata.

[original en anglès: Giroux, Henry. (2000). Stealing innocence: Youth, corporate power, and the politics of culture. New York: St. Martin’s Press.

UGT xifra entre 8 i 15 milions d'euros la despesa d'impartir Ciutadania en anglès

Llegeix la notícia de VilaWeb aquí

Joan Coscubiela parla de la situació econòmica actual

Entrevista al secretari general de CCOO de Catalunya Joan Coscubiela, en el programa "L'Entrevista" de Catalunya Informació del 5 d'octubre del 2008. Per sentir-la, clica aquí.

Comencem bé!

Ara que ja hem fet 4 ó 5 classes de l'assignatura, es comença a veure la línia, la didàctica i metodologia que segueix. Per a mi els temes tractats són molt interessants, doncs solem tenir molt poca formació en aquesta disciplina. Considero que els elements proposats pel professor ens enriqueixen i fan créixer personalment. Així doncs, estic totalment d'acord que un bon pedagog ha de dominar també, o com a mínim tenir-ne forces nocions, el camp de l'economia, doncs és una de les moltes facetes que cal controlar, sovint, en el conjunt de tasques que desenvolupem.

És important conéixer els diferents conceptes de l'economia, el llenguatge específic que utilitza, les estratègies i accions que es duen a terme. En definitiva, el seu funcionament, tant a nivell global com local.