La universitat, una fàbrica d’aturats?

El treball de A. Miguel i J. Martín Moreno fou publicat l’any 1979[1], d’això ja fa gairebé trenta anys, basant-se en dades dels anys setanta, per tant, ja en fa gairebé quaranta. Cal imaginar que unes dades tant llunyanes poc poden reflectir l’estat actual d’aquesta qüestió.

Des d’inicis dels anys setanta el nombre d’estudiants ha augmentat degut a la democratització de l’escola, d’una banda i, també, a l’increment de les matriculacions per part de les noies.

Des d’aleshores ha plogut molt i moltes coses han canviat, una mostra d’això pot ser la manca de metges que patim en aquest moment, especialment a les comarques gironines on aproximadament un 25% dels facultatius són estrangers, principalment vinguts de països sud-americans. Això no obstant, les dades ens indiquen que actualment encara es produeixen percentatges elevats de treballs -sobre qualificats- que voregen el 22%, és a dir, titulats universitaris que realitzen feines que no necessiten el seu nivell d’estudis.

Actualment a Espanya un 39% dels joves d’entre 24 i 35 anys tenen un títol universitari o estudis de grau superior, això fa que l’economia del país, el model econòmic, no pot absorbir aquest volum de titulats. Així doncs, de la mateixa manera que passava als anys setanta, el sistema no pot assegurar la inclusió al món laboral de tots els universitaris. Una diferència important, però, és que als 70s aquest fenomen produïa atur entre els titulats, en canvi actualment no parlem tant d’atur, com de la realització de feines per sota del nivell acadèmic.

Segons l’informe anual de l’OCDE (Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) d’enguany (setembre 2008) un 78% dels titulats treballen en una feina adient a la formació, un 20% té un càrrec mig qualificat i un 2% fan feines que no necessiten cap titulació.

En termes econòmics, la diferència salarial generada pel major nivell de formació, en els estudis universitaris ha baixat 17 punts. Des del 1997 la prima d’ingressos derivada del nivell de formació ha anat baixant, així el 97 els llicenciats universitaris guanyaven un 49% més que els treballadors amb estudis de batxillerat o FP, quan ara, en canvi, només guanyen un 32% més.

Malgrat totes aquestes consideracions podem constatar que a més alt nivell d'estudis, més possibilitats de tenir una feina adient i més possibilitats de tenir millors prestacions econòmiques i laborals. És a dir: estudiar és rendible

Caldrà però, tenir encara un altre factor en compte: no podem oblidar l'adaptació a les noves tecnologies, doncs el fet de dominar-les o no, pot ser factor d'exclusió. Així doncs, cal que es posi molt d'èmfasi en l'aprenentatge de les TIC, i això a tots els nivells de l'educació, és a dir: la infantil, primària, secundaria, universitària i la formació permanent de totes les persones. Manuel Castells ens ho explica clarament i ho ha demostrat estadísticament[2]. La xarxa és un instrument clar d'autonomia. També és un instrument d'interacció, per la qual cosa, els seus efectes dinamitzadors per a les institucions, organitzacions i empreses, només poden manifestar-se en la mesura en que aquestes entitats es constitueixen en xarxa cooperativa.

Pel que fa a l'escola, l'ús d'internet és encara molt petit i caldria potenciar-lo molt més, canviant la manera d'ensenyar i d'organitzar l'escola. Tal com diu Henry Giroux[3], l'ensenyament i l'aprenentatge ja no responen a un programa de millora de la vida de tots. L’aïllament de l’escola, contínuament superada pel que succeeix “a fora”, corre paral·lel a les exigències actuals i a la saturació d’activitats que estan darrere de la carrera professional i a la desvinculació de la vida cívica dels educadors, sovint, atabalats i desviats del seu compromís d’origen.

Internet demana una formació important, doncs, tal com diu Castells, no pot haver una xarxa on col·laborin i participin tant, altament educats, com analfabets, perquè aleshores la xarxa es trenca. En un món interactiu i visual on els nostres nens i joves ja hi estan ficats de ple, potser es podria combatre l'abandonament escolar provocat per una educació rígida i repetitiva, per mitjà de les pròpies tecnologies i entrant de veritat al món de la informació i la comunicació.

---

[1] Miguel, A. i Martín Moreno, J. 1979. Universidad, fábrica de parados: Informe sociológico sobre las necesidades de Graduados universitarios en España y sus perspectivas de empleo. Barcelona: Vicens Vives.

[2] Roda de premsa de la professora Imma Tubella i el professor Manuel Castells, oferta als mitjans de comunicació per la presentació del Projecte Internet Catalunya. 25 de juny del 2007
http://www.youtube.com/watch?v=DxyiuXKyfEE

[3] GIROUX, Henry A. 2003. La inocencia robada: Juventud, multinacionales y política cultural. Madrid: Morata.